Amb els menors que hi conviuen en centres de justícia juvenil es treballen diversos àmbits. La Guia de bones pràctiques de l'educador a centres de Justícia Juvenil els esmenta de la següent manera:

- Accés a uns coneixements culturals.

- Pautes de comportament a través de la quotidianitat.

- Accés a una formació laboral.

- Models alternatius d’oci i temps lleure.

- Programes dirigits a abordar la problemàtica que li ha portat a ingressar en el

centre.

- Educació per a la salut.

- Desenvolupar unes habilitats socials.

- Autoconeixement personal.

- Atenció individualitzada.

Tenint en compte la situació personal de cada individu, les àrees que més s'haurien de treballar com a àmbits més pròxims per tirar endavant, a més de la intervenció amb la família, serien la formació laboral (i educativa) i les pautes de comportament a través de la quotidianitat. Que classifiqui com a més importants aquestes dues no vol dir que exclogui a les altres d'importància, a més totes elles estan interrelacionades d'una manera o altra.

Pel que fa a la formació laboral té una estreta relació amb l'aprenentatge d'hàbits laborals. Als centres hi transmeten eines instrumentals per a la orientació laboral com serien: com fer un currículum, com seleccionar ofertes de treball, com presentar-se a una entrevista...

Aquesta formació està orientada a donar estratègies i a adquirir, per part dels menors i joves, habilitats i destresses tècniques d'algun ofici. L'educador, en aquesta formació ha de treballar aspectes més quotidians com la puntualitat, la organització, la higiene i planificació entre altres.

Però que passa quan surten i s'intenten introduir o s'introdueixen en el món laboral. Els conflictes molts cops segueixen un cop surten d'un centre de justícia juvenil, doncs són nois als que els segueix l'estigmatització per part de la societat i els acompanya al dia a dia.

Com a exemple d'una possible situació, a la pel·lícula Fuerte Apache de Jaume Mateu Adrover, trobem un exemple d'aquesta dificultat de la inserció al món laboral. A un noi d'origen marroquí li concedeixen un lloc de treball però les coses no li surten bé tant per el concepte que tenen d'ell els altres treballadors com els hàbits de comportament i de quotidianitat (puntualitat en aquest cas i respecte de les normes) que el noi segueix.