El tema principal d'aquest blog, com bé diu el títol, és el dels programes de reinserció que es porten a terme als centres de justícia juvenil. Cada centre té les seves particularitats, però hi ha un marc general d'actuació comú en tots ells, o que al menys, ho hauria de ser.

Quan parlem de centres de justícia juvenil parlem de nois i noies d'edats compreses entre els 14 i els 18 anys que han comès un o diversos delictes. Els nois i noies que finalment han estat destinats a aquests centres, passen un període de las seva vida vivint en aquesta institució de règim tancat. Molts d'ells passen de viure en un entorn on les regles que segueixen son les que ells mateixos es posen, on l'autoritat no està ben definida i no es respecta, on el vincle familiar no és un pilar amb forts fonament, on la manera de viure i d'aconseguir allò que es vol no té com a base el respecte a l'altre. Aquests només són uns quants exemples o possibilitats d'estils de vida dels nois i noies. Després de viure així durant temps, són destinats a un centre de justícia juvenil, on han de seguir unes normes establertes, on moltes de les coses que sempre han fet ara els hi tiren per terra volent que aprenguin noves formes, alternatives per enfrontar les situacions en que es trobin.

Aquesta intenció de crear, o bé, millorar els hàbits adequats, en les edats que es comprenen, no té res de fàcil. Dels 14 als 18, on el model a seguir i el grup a qui acontentar és el grup d'iguals, on la família, majoritàriament passa a ser percebuda molts cops com a obstacle per a agradar al grup d'amics i la opinió d'aquesta, s'hi n'hi ha, perd importància.

Els nois i noies entren a aquesta institució on han de conviure els uns amb els altres, subjectes a unes normes i a uns programes establerts i quan compleixen el temps, surten. Surten i es troben, majoritàriament, de nou a barri d'on venien, on potser el grup d'amics amb el que es movia ha canviat una mica o del tot, on la situació familiar segueix igual i tot el que ha après al centre, molts cops, es tomba.

Hi ha un gran percentatge d'ex-tutelats que, segons les dades d'un estudi del Ministeri de sanitat, política i igualtat del 2011, indica l'existència de les desavantatges en que es troben aquests nois i noies, incloent la pobresa, l’habitatge, l'atur, l'activitat delictiva i els embarassos prematurs (Petrie y Simon, 2006).

En el mateix estudi Los itinerarios educativos de los jóvenes ex-tutelados es van fer entrevistes a diversos treballadors del sector de serveis socials de diferents països de la Unió Europea, els entrevistats de Catalunya van senyalar la clara necessitat d'augmentar les ajudes socials i econòmiques per donar suport als joves ex-tutelats.